Watching the germans

Ara ja fa uns dies que he arribat al “poblat”, i començo a acumular observacions etnogràfiques sobre la meva nova societat d’estudi: els berlinesos. Fins ara m’he dedicat a anotar de forma aïllada comportaments i actituds que em resulten interessants… amb el temps, espero aconseguir informació suficient per elaborar hipòtesis de treball i analitzar la cultura d’aquesta tribu amb més profunditat… (freaki…jejeje).

Per començar, compartiré aquí alguns dels meus primers descobriments etnogràfics, amb la meravellosa tècnica local del “bullet point” 🙂

  • El primer que salta a la vista quan s’arriba a la tribu és que aquesta gent ha pres molt Cola Cao de petits. Són enormes! Podria ben assegurar (tot i que encara no tinc una mostra significativa al respecte) que l’alçada mitjana d’un mascle adult està a prop dels 2 metres… (he vist a la “literatura” del tema, que en realitat està sobre el 1’80m… però a mi em continua semblant massa poc! Sobretot si veus que les noies tenim una alçada mitja semblant… sí home!) 🙂
  • Pel que fa a l’aspecte físic, aquí tothom va com realment li dóna la gana! Això vol dir que et pots trobar des de gent amb camisa de quadres, pantalons ratllats, barret de vellut, motxilla de pana, i botes d’aigua (i cada cosa d’un color), a gent vestida de fada, o al més pur estil Sherlok Holmes (barret, abric i bossa inclosos). Estic convençuda que podria sortir al carrer en pijama i ningú es giraria a mirar. Hi ha moltes ciutats que es descriuen de la mateixa manera, però sempre sembla que hi hagi un factor de moda molt pronunciat. Aquí realment cadascú fot el que li rota! 😀
  • Un efecte col·lateral de tanta llibertat i de no fixar-se en el que fan els altres és que difícilment demanen perdó. Al contrari dels anglesos, que estan contínuament amb el “sorry” a la boca encara que els acabis de trepitjar tu, aquí encara espero que algun berlinès em demani perdó per haver-me mig atropellat amb la bicicleta o clavat el colze el metro. Ah, i tampoc cregueu que deixen un costat de les escales mecàniques lliures per què hi passi la gent…
  • El berlinès típic compta amb tres complements bàsics pel seu uniforme, que pot portar de manera aïllada o tots alhora:

  1. Gossos: un, dos, o el que calguin. Entren i surten per tot arreu, al metro, als bars, a les cafeteries…
  2. Bicicletes: com si fossin un gos més, el metro en va ple!
  3. Birres: en un trajecte de deu minuts en metro veig una mitja de dotze  persones amb una ampolla de cervesa a la mà (i això durant el dia mentre vaig o torno de l’escola!).
  • Entrar en un supermercat és una altra bogeria… més que res, perquè el 20% de la superfície total del súper acostumen a ser passadissos i passadissos de xocolata! De totes marques, colors, varietats i sabors… Quanta força de voluntat cal per resistir-s’hi!

  • Un altre dels grans descobriments de la societat berlinesa fins al moment és la seva habilitat perquè no falti mai paper de w.c. als banys! Sigui l’hora que sigui, o estiguem al bany més llefiscós imaginable… SEMPRE hi ha paper de w.c. (i normalment, més d’un rotlle!).

Seguirem investigant…

Categories: regular | Etiquetes: , | 2 comentaris

Mujer Blanca Soltera Busca

Aquí sembla bastant comú llogar el teu pis quan marxes de vacances, encara que sigui només per un parell de setmanes.

L’altre dia vaig anar a veure’n un; res de l’altre món, però en un barri amb “vidilla” i a un preu raonable. Tot anava bé fins que la noia em va dir que no hi havia calefacció. Us recordo que fa prop d’un mes, aquí estaven a -20°C (!!!). Em va preguntar si pensava passar molt temps a casa, i el seu consell va ser que mentre hi fos, portés una jaqueta o un jersei gruixut… com no em va veure gaire convençuda em va voler donar una alternativa que ella utilitzava de tant en tant:  “sempre pots encendre el forn, deixar-ne la porta oberta, i seure a la cuina mentre s’escalfa l’ambient”…

Per sort, el següent pis que vaig veure és el d’un noi que s’hi acaba de mudar, està tot nou i té calefacció central! Ha marxat tres setmanes a Portugal a fer surf, i jo m’hi he mudat aquesta mateixa tarda… sóc tan feliç!

Categories: regular | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Al salir de clase… nananá na ná… nananá na ná..

M’encanten les meves classes d’alemany!!! Estic a Prolog, i tot i que ja he vist que hi ha escoles més econòmiques, el cert és que no em puc queixar. Les aules estan bé i som poquets a classe (la meva és una barreja d’espanyols i francesos, i un polonès – que no sóc jo;) ). El idioma em sembla d’allò més divertit i, com us podíeu imaginar, m’estic començant a guanyar fama de “niña repelente” de la classe! 😀 Ah, i si no fos perquè hi ha un francès de 64 anys, jo seria la més vella! 🙂

Aquí estic, en un bar de “modernos” (tot i que aquí tothom sembla “moderno” sense proposar-s’ho!) fent els deures (i bevent un cafè en un bol de cereals! … per cert, què car és el cafè…).

(“oju” als bolis stabilo!!!)

Categories: regular | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Ich wohne in Berlin

Doncs ja fa una setmana que sóc aquí… i això que els principis no van ser fàcils… Les meves tres primeres nits a Berlin vaig dormir a tres llocs diferents:

  1. Pangea People Guesthouse: un hostal molt nou i apanyat, just al costat d’Alexanderplatz. Jo hi vaig arribar passades les 12 de la nit del diumenge, després d’adonar-me que la pensió que havia reservat no tenia recepció 24 hores… Tot i que vaig agafar una habitació de 4, vaig tenir sort que no hi havia ningú! J
  2. Hotel núm. 2 (no recordo el nom): habitació minúscula, però individual, amb tele i bany. M’hi va portar el de l’hotel núm. 3 perquè com no m’havia presentat diumenge ja havia donat la meva habitació a algú altre.
  3. Pension Grand: el que jo havia reservat des del principi, tot i que vaig trigar tres dies en arribar-hi. Les habitacions són molt grans; comparteixes el bany amb la gent del teu passadís.


Després d’unes nits a la Pension Grand, em vaig haver de tornar a mudar:

  1. 2A Hostel: està al costat de l’estació de Neukölln. El van inaugurar fa dos mesos o sigui que tot està nou i molt ben muntat.

Com us podeu imaginar, moure la maleta amunt i avall ha ocupat la gran part del temps que porto a Berlin… la resta l’he dedicat a: anar a classe, buscar pis i intentar socialitzar 🙂

Categories: regular | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Fi de festa…

Com els comiats sempre són una mica tristos, resumiré els últims dies del meu viatge 🙂

Després de Cambodja vaig anar a passar els últims dies a Ko Chang i Ko Mak, dues illes paradisíaques de Tailàndia. Una imatge val més que mil paraules… Image

Categories: Uncategorized | Deixa un comentari

Phnom Penh, li agafes carinyu

Ja havia dit alguna vegada que no m’agradava la capital cambodjana. És cert que no és la ciutat més amigable del món, i que s’ha d’estar a l’aguait (noies, utilitzeu butxaques o motxilles, però no bosses; no seríeu les primeres en sortir arrossegades uns quants metres per una moto “amiga de lo ajeno”), però si saps on anar, fins i tot PP (Phnom Penh) pot ser una ciutat entranyable.

En realitat la ciutat no té gaires atractius turístics més que un palau reial (que no vaig veure), el passeig al costat del riu, i un parell de mercats. Aquí podeu trobar informació més detallada de la ciutat. Per mi, el més divertit va ser passar-me tres dies per intentar comprar una moto (al final fins i tot jo parlava amb els venedors), anar a ballar Lindy Hop a l’Equinox (cada dijous ho intenten, però la comunitat swingera de Cambodja és bastant limitadeta!), i sortir de festa amb l’equip de “Hospital Central” que estaven filmant a Cambodja feia uns dies.

Quan comences a prendre el cafè i menjar peix a la graella als mercats, comprar cocos des de la moto, i t’aventures a sopar en un restaurant que té una gamba de 3 metres a l’entrada… també a PP li agafes carinyu.

Categories: regular | Etiquetes: , , , , | 1 comentari

Socialitzant en jemer (i fent una mica el tonto)

El que vinc a dir és més o menys: “ho sento, no parlo jemer, ell sí, jo no, una mica…“, el millor és que abans ja els hi havia dit que era professora de ball! (jejejeje, és que és de les poques coses que sabia dir…), d’aquí els meus moviments bailongos tan ben aconseguits 🙂

Categories: video | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

Entrada a Otres Beach

Categories: video | Etiquetes: , | Deixa un comentari

Quatre coses sobre Sihanoukville

Havia sentit a parlar molt malament de Sihanoukville, i reconec que era una de les zones de Cambodja que més mandra em feia (anglesos borratxos, drogues, prostitució, i certa sensació d’inseguretat que tothom sembla remarcar…). En realitat té un punt de ciutat fàcil pels turistes, com Siem Reap, però això li resta innocència i s’hi nota molt més el impacte occidental (no es pot prendre ni molt menys com a referència del que és la Cambodja real); però amb el guia adequat i sabent on anar, també té el seu encant.

A la ciutat de Sihanouk hi ha tres grans zones:

VICTORY HILL:

La zona chunga”. Només hi vaig anar de passada perquè s’havia de veure, però si no vols conèixer senyores que fumen i et parlen de tu, i tampoc vols comprar drogues, en realitat no hi tens res a fer allà. Tot i així, durant el dia i a primera hora del vespre encara s’hi pot caminar (en realitat només és un carreret).

SERENDIPITY BEACH (la zona):

Aquí és on hi ha el meollo de veritat, on estan la majoria de llocs per dormir, restaurants i discoteques. Està plagat, com sempre, de gent tatuada, noies amb cinturons, i anglesos borratxos, ideal pels adolescents que busquen la festa facilona… (En aquest cas, crec que els llocs on anar són l’Utopia, i el JJ, però no poso la mà al foc per aquests locals…). Per dormir, el Siddharta no està malament (si és possible, cal agafar l’habitació més allunyada del bar i la taula de billar).

Però el més important són els llocs on menjar:

Le Bistro Gourmand: En Lionel és un francès molt trempat, que fa el millor pa de Cambodja! En realitat, tot el que hi ha en aquest local és boníssim! Els croissants (acabats de fer davant els teus ulls) estan realment bons si els hi poses una mica de Nutella 😉 però el pa és impressionant tal com surt. (Per cert, el vídeo del link deu ser molt antic perquè l’entorn del local ja no té res a veure amb el que hi ha aquí!)

Grand Kampuchea: fan plats i menús combinats (marisc o carn), però tant per preu com per qualitat estan boníssims! (la carn i el merlin són espectaculars).

Koh Pos: típic restaurant de marisc jemer, amb grups d’homenots amb una taula plena de cerveses. No m’hi havia fixat, però es veu que també fa de guesthouse.

Treasure Iseland: no està pròpiament a Serendipity i el fet d’haver d’arribar-hi per camins sense assenyalar el fa més encantador; el primer que veus en entrar són les piscines amb el marisc fresc, que tries allà mateix (Aquest és una mica més car, però hi ha per llepar-s’hi els dits).

Darrera la rotonda dels lleons hi ha una mena de fira on també s’hi pot menjar per preus bastant econòmics, però jo continuo preferint els altres llocs; Això sí, pels batuts de mango, a la fira!:)

OTRES BEACH:

L’antiga zona hippy està una mica allunyada del centre, i la millor manera d’arribar-hi és en moto (llogar la moto tot un dia és més econòmic que pagar un motodop perquè t’hi porti i et torni). El Done Right el porta un noi molt simpàtic, i val la pena fer-hi un ull només per la seva originalitat (té un disseny molt “Apple” i una filosofia de sostenibilitat que porten fins a l’últim extrem). Si hom no vol passar-hi la nit, sempre pot anar-hi a fer un àpat (a vegades hi ha truita de patates, i d’altres plats herència de l’origen mig espanyol mig suec del propietari).

M’ha entrat gana després d’escriure això! 🙂

Categories: regular | Etiquetes: , , , , | Deixa un comentari

Esos locos bajitos

Categories: video | Etiquetes: , , , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.